ESPAI CULTURAL D’ALELLA

Descripció

L’encàrrec de concurs era el d’emplaçar l’antic Casal d’Alella en un nou edifici que havia d’acollir, a més, el nou teatre i les escoles de música i dansa. L’emplaçament era el de l’antic casal, en ple centre d’Alella, donant façana sud a carrer i a una petita plaça per la cara nord. La proposta planteja capgirar l’accés principal, situat antigament al carrer rodat, per fer-ho per la plaça a façana nord, més peatonal i acollidora, i aprofitar l’espai de la plaça com a hall exterior del propi equipament.

El casal es planteja com a peça passant entre els dos carrers, rememorant imatges de l’antic Casal d’Alella en què es treien les taules al carrer i es difonien els límits estre l’espai públic i l’espai edificat. El nou casal, doncs, té vocació de convertir-se en un carrer cobert que en ocasions s’obri de bat a bat i aculli actes públics i festes populars. Les escoles es situen en el nivell superior, provocant així les sinèrgies que poden enriquir les dues disciplines.

En ser façana sud, es tractarà la façana amb un envidrament continu protegit per peces ceràmiques, només interrompudes per dues grans obertures que dotaran a l’edifici del caràcter públic que li correspon. S’ha treballat curosament la coberta d’aquests espais, que es planteja com a coberta lleugera amb lluernaris orientats a nord que aportin unes condicions lumíniques uniformes durant tot el dia i que no provoquin enlluernaments. La geometria de la coberta donarà caràcter a aquest nivell superior i serà visible des de l’atri, que travessa les tres alçades i que relacionarà els diferents espais que formen l’edifici.

L’encaix del programa ve condicionat per les dimensions de la peça més gran: la sala polivalent, i la voluntat de dotar-la del màxim d’amplada disponible en el solar, quedant alineada amb el carrer i amb la caixa escènica fent de mitgera amb els edificis veïns de més alçada. El Casal és una peça perpendicular que travessa el solar de façana a façana. Fent de ròtula entre ambdós hi ha el nucli vertical de comunicacions. La planta baixa queda completada per l’atri d’accés a l’equipament, que s’obre a la plaça i es proposa amb tancaments practicables que es puguin plegar si mai es vol integrar l’atri cobert com a ampliació de la plaça.

La materialitat de l’edifici es basa en el llenguatge de textures de l’entorn més immediat, treballant amb arrebossats terrosos de diferent rugositats. Els grans envidraments es matisen amb gelosies ceràmiques, que aporten protecció solar i passen a ser una textura més de la façana.

Les façanes, doncs, responen a necessitats diferents en cada orientació: mirant a sud, al carrer de trànsit rodat, li correspon una façana de caràcter més urbà, molt més sòbria i representativa de l’equipament públic que acull; en canvi, a façana nord, l’edifici es plega, retranqueja i fragmenta responent al context de patis posteriors que l’envolta, donant lloc a una façana menys homogènia i de caràcter més domèstic.