El contexte
L’edifici de la biblioteca i arxiu de Calaf es planteja urbanísticament clarament relacionat amb l’àrea docent que té al costat (escola Alta Segarra, llar d’infants i escola de música) i s’entén que les sinèrgies generades amb aquestes escoles seran les que faran funcionar l’equipament. El parc passa a ser la façana de la biblioteca vista des de les escoles en el seu recorregut més directe, pel carrer d’Antoni Martí Morera, i n’esdevé una peça protagonista per organitzar els recorreguts, generar punts de trobada i conferir el coixí tèrmic i acústic del nou edifici. Així, ens plantegem la façana de la biblioteca gairebé del revés, on la part posterior passa a ser la cara principal i a l’inversa, quedant la relació amb el carrer com a accés merament funcional.
Fent ciutat
El solar es situa a la corona exterior del municipi, tocant gairebé els camps de cultiu que l’envolten, i esdevé un dels límits del teixit consolidat. Aquesta manca de traces urbanístiques dominants fa que entenguem el projecte, precisament, com un límit, com una separació entre el municipi consolidat i el seu entorn natural.
Vist així, ens interessava la funció que la nova biblioteca podia aportar a tancar l’illa formada pels carrers Casajoana, Manel Giralt, Pius Forn i la carretera de Solsona, convertint-la en el seu conjunt en una peça urbana per sí mateixa amb el perímetre tancat, esdevenint límit per totes les seves cares, i dins la qual només s’hi podia accedir pels carrers semi peatonals Martí Morera i Sallavinera. Creat aquest límit, la biblioteca passa a ser una porta d’accés a l’interior d’illa, deixant de ser només un edifici amb un ús definit per passar a ser una eina de caràcter urbà, amb una funció que va més enllà de la de l’equipament. La integració amb el contexte, doncs, no l’entenem com una relació visual d’obrir obertures, si no com una funció útil de consolidació del teixit urbà a una escala més gran.
La ceràmica de Calaf
La proposta s’ha pensat des de la sobrietat, tant pel que fa als materials emprats com als sistemes constructius, que procuren ser a l’abast de qualsevol constructor de la zona. De fet, la materialització del projecte s’ha configurat des de la proximitat dels materials i les possibilitats del seu reciclatge. Així, la tradició ceràmica de Calaf permet valdre’s d’aquest material en varis punts del projecte, bé sigui en paviments com en gelosies ceràmiques. La ceràmica és un material excel·lent davant les inclemències climàtiques i té un gran comportament davant els salts de temperatura propis d’un clima continental com el de Calaf, a banda de no requerir manteniment.
La ceràmica s’ha pensat com a paviment drenant pels vials peatonals del parc. Seria un paviment executat a partir de peces reciclades de rajola de Calaf de poc valor comercial (restes de producció o malmeses) que anirien encolades en grups de 5, formant llambordes de cantell que permetrien drenar l’aigua per les juntes, permetent un ferm permeable que garantís el recorregut natural de l’aigua sense interrupcions. La ceràmica reciclada també s’aprofitaria a l’interior de la biblioteca, executant un terratzo continu amb gra a base de matxucat de restes de rajola de Calaf. En aquest cas, s’ha prioritzat la qualitat de la llum que requereix la biblioteca, reduint el material a tons vermellosos dins de l’acabat beige general del terratzo.
L’envolvent
Per altra banda, la façana s’ha pensat amb un revestiment continu tipus estucat, molt comú a la zona, que conferexi una imatge homogènia al conjunt i que n’accentuï la seva funció com un element unitari. Aquest es pot acolorir en massa del mateix color que l’esmaltat de les gelosies i passar per davant de les obertures a sud-oest per protegir-les de l’excessiu assolellament. L’estucat s’aplicaria al damunt d’un SATE de planxes de suro expandit (λ: 0,037 W/mK), material ecològic i sense empremta de CO2, que garantiria la continuïtat de l’aïllament en tot el perímetre. També a la coberta, que es planteja vegetada amb diferents espècies de sedum i Delosperma.
L’estructura
L’estructura es configura a partir d’un sistema modular de fusta laminada basat en la geometria de l’arc. La portalada en forma d’arc és una imatge gravada en la memòria de tots com una estratègia de màxima eficiència estructural i repetida infinites vegades al llarg de la història. També a Calaf en trobem exemples de portalades, entre les més visitades les de la Plaça Gran i multitud de racons dins el casc antic.
La serenitat que confereixen aquests espais s’ha volgut reproduir de manera contemporània en un sistema modular que a base de la repetició formaria l’esquelet estructural de l’equipament. Aquest sistema està pensat per ser elaborat en taller a base de taulells de fusta laminada certificada i muntat en sec a obra, garantint qualitat i temps d’execució. Els tancaments de fusta rebrien un trasdossat autoportant per la cara interior, que permetria el pas d’instal·lacions i aniria reomplert de cel·lulosa, augmentant l’aïllament del conjunt.
L’estructura es completa amb una llosa de fonamentació de 40cm que dóna inèrcia tèrmica al conjunt, acabada amb un paviment continu de terratzo realitzat amb matxucat ceràmic reciclat de peces de Calaf.
